Cataluña

Mundoclasico.com » Criticas » Cataluña

Un bon ‘bolo’ de Gruberova

Barcelona, 21/04/2009. Gran Teatro del Liceu. Edita Gruberova, soprano. Orquesta de la Académia del Gran Teatre del Liceu. Sebastian Weigle, dirección musical. Wolfgang Amadeus Mozart, Obertura de Lucio Silla; Ach ich fühl’s de Die Zauberflöte (aria de Pamina, acto II); Welcher Kummer herrscht in meiner Seele de Die Entführung aus dem Serail (aria de Konstanze, acto II); Martern aller Arten de Die Entführung aus dem Serail (aria de Konstanze, acto II); Obertura de Le nozze di Figaro; E Susanna non vien...Dovo sono de Le nozze di Figaro (recitativo y aria de la condesa, acto III); In quali eccessi...Mi tradi de Don Giovanni (recitativo y aria de Donna Elvira, acto II); Crudele....Non mi dir de Don Giovanni (recitativo y aria de Donna Anna, acto II). Domenico Cimarosa, Obertura de Il matrimonio segreto. Felix Mendelsohn, Das Märchen von der schönen Melusine, op. 32. Temporada 2008-2009
imagen Ho tenia realment difícil Edita Gruberova amb la seva presentació al Liceu quan encara hi ressonava l’apoteosi de la seva darrera aparició la temporada passada amb Lucrezia Borgia.

Aquest cop va cantar sis àries mozartianes en el programa i després dues peces més com a bis. Personalment soc partidari dels programes monogràfics (o bé dels expressament contrastats) i, abans de res, vull aplaudir-la per l’atreviment força antipopular de fer tot un programa sobre Mozart ja que, tothom ho sap, Mozart no és fàcil malgrat ho sembli. Amb algunes excepcions (com les àries de la Reina de la Nit de la Flauta Màgica) no hi ha massa concessions virtuoses que no tinguin un sentit molt relligat al text i a la història que es relata. La interpretació demana molta tècnica i precisió sense que hi hagi massa lluïment immediat. La música està sempre molt més emmarcada en l’acció i els sentiments que no només en el virtuosisme vocal i sobretot si s’hi afegeixen els recitatius que narren circumstàncies narratives absents en el format de concert.

I les històries i les emocions no van acabar de traspassar. La majoria del públic no va acabar d’entrar en el món que Gruberova volia exposar-nos sobre les heroïnes de Mozart, en la mescla de personatges de ficció i persones concretes que ho van originalment interpretar i la seva relació amb l’autor, no se sap si artística o també eròtica tal i com s’insinuava al programa. Vaig tenir la sensació de que tot el muntatge, si volia ser una excusa per a portar-nos de nou la Gruberova, no valia la pena i que ella potser hagués triomfat millor sense cap corsé de programa.

A la primera part les dues primeres àries eren massa interioristes, massa plenes de 'lament' per les circumstàncies per tothom esperades de tenir un bany de virtuosisme ... Tot molt ben rumiat, els cèlebres pianíssimos ja van aparèixer a la primera ària i la darrera, de més força, va comptar amb la bona intervenció solística del quartet violí, violoncel, flauta i oboè.

A la segona part i, no cal dir, en els bisos, va pujar la intensitat però sense arribar a uns nivells d’excepcionalitat.

Des d’uns sectors va haver-hi entusiasme però mai no va ser compartit per la globalitat dels assistents. Potser va haver-hi massa 'interrupcions' i disculpeu-me per anomenar interrupcions a les intervencions de l’Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu que va estar força bé, gairebé constituint-se en un concert paral.lel. L’orquestra també va acusar el repertori mozartià triat, sempre transparent i demanant la màxima precisió, i va ser justament en l’obra més diferent, de Mendelssohn on se’ls va veure més còmodes i on van arrencar més aplaudiments.

Tot correcte, tot en el seu lloc i en sortir em va saber greu pensar que havia assistit a un 'bolo' de la Gruberova com a rebot de l’èxit del curs passat... però, és clar, un 'bolo' de la Gruberova no deixa de ser una cita important: és una de les millors sopranos dels darrers temps i se li ha de retre respecte i homenatge i, malgrat l’inexorable pas del temps, segueix posseint una meravellosa veu i una tècnica extraordinària. Potser ha d’anar espaiant les aparicions i fer-ne de cada una una ocasió memorable. Nosaltres hi seguirem assistint.

Este artículo fue publicado el 28/04/2009

Compartir


Bookmark and Share

Referencias:


Edita Gruberova