L'aparició i, sobre tot, la difusió del DVD ha restituït els enregistraments d'òpera a la seva veritable dimensió. La placa de 78 rpm. va permetre les primeres audicions de fragments, que passaren al disc de 45 rpm. i després a l'LP de 33 rpm. La irrupció del CD digital va revolucionar el món de l'audiòfil, que es va gastar tot el que tenia en refer el seu arxiu en aquest nou format. Això servia per a la música de recital i concert, des d'una sonata de Beethoven a una simfonia de Bruckner, però no per a l'òpera o el ballet: escoltar una òpera en CD és com seguir un partit de futbol per la ràdio. Una òpera només escoltada transmet només una part del seu valor artístic; això que acabo de dir afecta de manera gradual, des de molt poc en determinats repertoris (Bel canto) fins a molt o moltíssim en d'altres (Wagner). L'àudio ens ha conservat…
Comentarios